ELS ORÍGENS DE L'UCE

La Universitat Catalana d’Estiu va néixer a Prada de Conflent l’any 1969 a l'empara del Grup Cultural de la Joventut Catalana, amb el propòsit de recuperar la llengua catalana tan malmesa en la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. 


La situació politicosocial inicial, que propicià un tarannà lliure, d’aires renovadors i revolucionaris,  estava impregnat de la ideologia del Maig francès, que un any abans, el 1968, havia trasbalsat els fonaments de la societat contemporània, en uns moments en què també a l’Estat espanyol es vivia una situació de repressió i de pobresa cultural absoluta, que relegava la llengua i cultura catalanes a la més absurda clandestinitat.

En tot això, Prada, com tothom qui l'estima anomena la Universitat, va ésser molt important, i cal tenir-ho present perquè per bastir el futur és necessari revifar la memòria i connectar el passat amb el present i trobar-ne les mancances, les necessitats i els canvis pertinents per tal d’actualitzar-la.

Actualment, Prada continua essent aquell espai de reflexió, de trobada, de convivència i d’intercanvi dels seus orígens, com també una universitat popular, oberta a tothom, és a dir, que acull gent de procedència diversa, independentment de l’edat, de la formació cultural o acadèmica i del rol social que tingui; un lloc on compartir i aprendre pel sol fet de voler aprendre, un lloc on els intel·lectuals i els polítics són propers a l'alumnat assistent.

L'UCE ha anat evolucionant al llarg dels seus 41 anys, durant els quals ha passat pels alts i baixos propis de tota institució i s’ha hagut d’adaptar als canvis que la societat i els esdeveniments històrics li han marcat. Seria complicat d’explicar amb detall la seva evolució, d’altra banda força sabuda i constatada en articles i llibres.